Llarga es fa la nit
Si deixo de banda que t'estimo
puc pensar que no vull
res teu ni ara ni mai més,
res que no em pugui ferir.
Si deixo de banda que t'estimo
potser sóc la més valenta,
i potser sóc la cara alegra
de la vida, un bon matí.
De res em val pensar que no,
el cert és que t'estimo.
I si tu no ets quan sóc aquí,
tan se val un bon matí.
Encara que no tornis, ara et sento a prop de mi,
i arraulida, espero que vinguis
mentre llarga es fa la nit.
Si deixo de banda que t'estimo
no em recordo de plorar,
i si deixo de banda que t'estimo
no em recordo d'estimar.
Si deixo de banda que t'estimo
potser sóc la més valenta,
i potser sóc la cara alegra de la lluna quan somriu.
Autor(es): Guillem Sansó, Joan Bibiloni
