Cafè de la memòria

Marina Rossell

Et veig i et perds
entre la gent,
entre el soroll i el fum
d'aquest matí confús,
d'aquest matí dispers.

Ara que tot ja sembla dit,
i entre tu i jo
s'instal·len els records…

A la memòria em vénen
tants moments…,
entre els teus braços.

I aquell estiu
que el sol cremava el cel,
i buscàvem un pis
amb més llum.

A la memòria em vénen
mil moments
viscuts amb tu.

I amb gust de cafè,
i una cançó a mig fer,
maleeixo avui aquestes nits.