La sobrassada
Plena de seny, no m'abreugeu lo viure,
car, mentre visc, vostra llaor s'allarga,
e vós lloant no·em trob la boca·amarga,
ne tart la mà com de vós vull escriure.
(Ausiàs March)
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L'odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
(Vicent Andrés Estellés)
Autor(es): Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Vicent Torrent
