Benke

Marina Rossell

Beija-flor em va cridar: mira,
Lluna blanca ha arribat a l'hora.

El Beija-mar m'assegura
que hi ha una estrella ben nova
al lluminar de la selva,
força que arriba i renova.

Beija-flor de l'amor, endú-te'm
com el vent se n'ha endut la fulla.

Tu, la mamà sobirana,
la meva jungla de joies,
tu que, brillant dins l'ombra,
brilles també allà a la platja.

Beija-flor m'ha enviat?
a fer feina i a obrir els ulls.

Estrella d'aigua que em mulla.
Tot el que estima i que plora
fuig pel meandre del riu.
Tot és a dins i és a fora,
la meva jungla de joies.
Tu tens aigua, tu tens aigua,
tens aquella immensitat.
Tu tens l'ombra de la selva,
tens la llum que ve del cor.