Tu creïst mi perquè l'ànima salve
Tu creïst mi perquè l'ànima salve,
e pot-se fer de mi saps lo contrari.
Si és així, ¿per què, doncs, me creaves,
puix fon en tu lo saber infal·lible?
Torna a no-res, jo·t suplic, lo meu ésser,
car més me val que tostemps l'escur càrcer.
Jo crec a tu com volguist dir de Judes
que·l fóra bo no fos nat al món home.
Per mi segur, havent rebut baptisme,
no fos tornat als braços de la vida,
mas a la mort hagués retut lo deute,
e de present jo no viuria en dubte.
Major dolor d'infern los hòmens senten
que los delits de paradís no jutgen;
lo mal sentit és d'aquell altre exemple,
e paradís sens lo sentir se jutja.
Autor(es): Ausiàs March, Carles Dénia
