Dóna'm esforç que prenga de mi vengre
Dóna'm esforç que prenga de mi vengre:
jo·m trop ofés contra tu ab gran colpa.
E si no hi bast, tu de ma carn te farta,
ab que no·m tocs l'esperit, que a tu sembla.
E sobretot ma fe que no vacil·le,
e no tremol la mia esperança;
no·m fallirà caritat, elles fermes.
E de la carn, si·t suplic, no me n'oges.
Autor(es): Ausiàs March, Carles Dénia
