Potser arran de l'alba

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Aprèn l'aspra lliçó
d'aquells que t'han portat
d'un fi batec el do
del vent de llibertat.

Recorda la fredor
d'un cor antic parat.
No sollaràs la flor,
el nom de llibertat.

Guaita de nits, pastor,
al prim son del ramat,
mantén l'alta cremor
del foc de llibertat.

Veig esplendors de mots
corcades de foscor.
Vulgueu nets camins clars
tots vosaltres i jo.

Brills de subtils paranys,
reclams freds de la por.
No tolerem enganys
ni vosaltres ni jo.

Dreçats en el llevant,
omplim la gran buidor
d'anys morts amb un nou cant:
tots vosaltres i jo.


Autor(es): Salvador Espriu, Raimon

Las canciones más vistas de

Salvador Espriu en Diciembre