XVI (Final del laberint)
Cavava la llavor
al cor de la secada.
De sol a sol vinclat,
no puc ja redreçar-me.
Obria a cops de pic,
en el record de marbre,
un clot on ben colgar
les mortes esperances.
Treballo durament
en àrides paraules.
S'agosta la cançó,
quan provo d'entonar-la.
Aprofundia el pou
del vident que m'esguarda.
No dormen mai els ulls
fixos al fons de l'aigua.
Autor(es): Salvador Espriu, Daniel Sesé
