Barca del temps
Estimat Rosselló, (Estimat amic meu)
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de Llevant,
a l’Alguer,
i senties amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar
català
de l’Alguer,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat
de l’Alguer,
allunyat, amic meu,
que ara ets als xiprers,
a l’indret on comencen
a obrir el record
i el veler,
el camí
que et va ser sempre car,
el camí de la mar
de l’Alguer.
Autor(es): Salvador Espriu, Marina Rossell
