Balla

Marina Rossell

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent;
lliure com el dofí pel mar,
com l’estornell pel cel.

Com el vent de garbí balla amb el cirerer,
com el pal d’un vaixell balla amb el mariner.

Balla fins que no puguis més,
balla enmig del carrer,
dalt d’una taula al fons d’un bar
o a l’ombra d’un xiprer.

Vine i deixa’t portar per qualsevol cançó,
sigui d’un piano vell o d’un acordió.

Balla fins que no puguis més,
balla al voltant del món,
balla com fa la llum d’un far
quan ja arribes a port.

Balla per celebrar, balla per compartir,
per carrers de ciutat, fins al lloc més petit.

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent;
balla, que ja vindrà el bon temps
i escombrarà l’hivern.

Balla al mateix compàs, al compàs del teu cor;
balla com quan escrius per ofegar tristors.

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent,
balla fins que no puguis més,
balla al voltant del món.

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent,
balla fins que no puguis més.