És massa tard

Marina Rossell

Mentre dormia amb tu
i somiàvem junts,
corrien inclements
les agulles del temps...

Fa un instant era ahir
i demà ja és aquí...
Van tan de pressa els anys;
potser ja no ens en queden tants.

Va se tan fugisser
l'amor d´aquell hivern,
se'ns va fondre aquell maig,
i ara ja és tard...

Vivia sempre en mi,
però de cop s'esvaí.
Van tan de pressa els anys;
potser ja no ens en queden tants.

Jo, que sempre he cantat
la meva llibertat,
no sé què ha passat,
s'ha fet tard...

Sé que hi ha alguns amors
que creixen malgrat tot...
Van tan de pressa els anys,
potser ja no ens en queden tants...

Per això he decidit
fer cas als meus desigs,
i, si em plau de cantar,
no me n'estic...

Per als infants d'avui
i els qui ho érem ahir,
van tant de pressa els anys,
potser ja no ens en queden tants...

Com giren, inclements,
les agulles del temps...
I giren, i giren inclements.
Les agulles del temps.