El cavaller enamorat
D’una nineta el jou
sofreix el Cavaller
tan trist i enamorat
qu’en perd el ser.
D’ella el castell, al lluny
n’esguarda’l fosc contorn
i una nit i en altra
hi roda a l’entorn.
I no té coratge’l míser
per a avançar.
I un jorn i un altre passen
sense dur al bell aimador
el conhort ansiat.
Ai nina, què n’has fet
del cor que al teu retens presoner.
Vindrà un temps que enyoraràs
el que sols per tu ha estat,
cavaller enamorat!
Autor(es): Joan Manén
