Merhaba
Al record d'Ulisses que ensenyà a la terra
la passió primera de fer-se a la mar.
Al jardí d'escuma que envolta el viatge,
cada cop que l'home torna a navegar.
Al vaixell que passa amb la vela estesa,
la sola bandera que ha tingut la mar.
Al cel de gavines coronant les barques,
cada cop que tornen: hola! merhaba!
Al dofí que muda la rancor per dansa,
i quan veu la barca corre a saludar.
A la pau que deixa un temps de bonança
a la mar cansada: hola! merhaba!
A la veu salada que va dir a la terra:
tu ets la meva filla, no ho oblidis mai.
Al país que encara obre la frontera
a la mar mestissa: hola! merhaba!
Autor(es): Albert García, Zülfü Livaneli
