Pagès i mariner
Aquí no veig l'horitzó, sóc un pagès de la plana,
tinc un germà pescador com també ho fou el meu pare.
La mare, del Mas Vadó, que estiuejava a la costa,
el va pescar amb un petó i amb un ham de mitja mosca.
A la masia, el timó i el jou collat a la barca,
uneixen el mar i el camp, l'arrel amb l'escuma blanca.
Davant de la llar de foc al vespre conta aventures,
navega pels seus records i travessa les pastures.
Va canviar els fars per molins, el salabrell per l'aixada,
poteres per escorpins i l'oreig per la rosada.
Llaurava prop dels bancals amb una arada romana,
com la quilla del vaixell, dels conreus en feia onades.
Diu que té el cor dividit entre la sorra i l'argila,
la sal i la pols del blat, entre els turons i les illes.
Entre els tendals del paller, trossos de vela llatina,
entre el ferrer, el timoner, entre els pins i les alzines.
Però el sol, la lluna i el fred, els ocells i les roselles,
el vent, la pluja, els camins, els núvols i les estrelles
no tenen amos, patrons, fites, reixes ni quimeres.
Entre la terra i el mar no vol que hi hagi fronteres.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
