Al moll
Nits sense lluna en la fosca d'aquell moll
i, un poc més tard, en la fosca d'un bordell...,
vàrem lliurar-nos a la nostra passió...,
hores i hores d'escalf del nostre amor,
fins que en els vidres de l'estranya habitació
va reflectir-se un brillant i nou matí.
El sol entrava, ens besava tot el cos,
i ens convidava a estimar-nos sense nit.
Autor(es): Kavafis, Josep Tero
