Rondalla del transvestit
Passejant va una princesa
que ha estrenat avui talons,
era tanta la tristesa
de ser un noi ple d’oracions.
Al seu àngel li resava:
«Potser sóc àngel com tu.»
I una llum l’acaronava:
«Ets princesa, de segur.»
T’han trencat com a joguina,
com titella sense fils,
tu vas néixer masculina,
però els homes són virils.
Ai, princesa lluitadora!,
pesca estrelles a les nits,
si la vida és tan traïdora,
porta llum en els teus pits.
Caminant, ningú la mira
com princesa de debò,
però ella a fons respira,
ha lliurat tot el seu plor.
Sap on trobar meravelles
perquè engresquin mariners,
ha vist moltes putes velles
i com troben els diners.
Però ella, que va dreta,
és princesa al capdavall,
té l’anhel que algun poeta
se l’endugui amb un cavall.
En el bar del sacrifici,
on tothom beu i està trist,
quan hi entra té el desfici
d’un poeta que l’ha vist.
El poeta i la princesa
comparteixen el lament,
perquè hi ha poca tendresa
i és que s’ha de ser valent.
I ben junts de matinada,
amagats els criminals,
veuen l’ànima trencada
internada als hospitals.
La princesa ara neva,
que en sap molt i molt de neu,
i el poeta la fa seva
com si fos mare de Déu.
Autor(es): Jordi Guardans, Daniel Sesé
