Rosa
T'evoco, Rosa, i se m'acut
que podria besar-te les parpelles
carregades de son, i empresonar-te
un rínxol entre els dits,
si no fes tant de temps que he congelat
el bes a frec de llavi.
Et penso, Rosa, i sé perdut
el silenci quiet dels teus camins,
que ignoren el desfici del meu tacte
(en tinc un mapa mut que vaig omplint
a cops d'imaginari).
T'enyoro, Rosa.
I no vull més
que aquest misteri teu que m'omple el somni
i desfà les engrunes de certesa
que m'aguanten.
T'evoco, Rosa,
Et penso, Rosa.
T'enyoro, Rosa.
Autor(es): Sònia Moll Gamboa, Clara Peya
