Que n’és de bella la Lluna

Joan Isaac

Hi ha una lluna en el cel
una lluna resplendent
tota d’aigua i sabó
blanca, luminescent
però és una lluna minvant
una lluna vençuda
brilla sobre la Terra
que agonitza, agonitza

Sota la Lluna els amants
interroguen la sort
tot escoltant el vent
s’abracen encara més fort.
Que n’és de bella la Lluna.
Que n’és de bella la Lluna

Que llunyana és la Lluna
així com és proper l’amor
quin torbament més gran
la vida que ara es mou
la vida que camina
la vida que segueix
la vida que protesta
la vida no es rendeix

Sota la Lluna els amants
ara molt més distesos
es bressolen en els somnis
del gran cercle suspesos.
Que n’és de bella la Lluna
Que n’és de bella la Lluna

Sota la Lluna la Terra
sobre la Terra els amants
l’encant es repeteix
la vida va endavant
la vida es rebel·la
la vida plora, crida
la vida esclata en joia
i vol cantar Victòria

Sota la Lluna els amants
tenen els ulls brillants
es bressolen en els somnis
i els somnis són tants.
Que n’és de bella la Lluna
Que n’és de bella la Lluna