Dindi
Cel, tan gran el cel
i bàndols de núvols que passen lleugers.
Qui sap cap on van?
Ah, jo no ho sé, no ho sé.
I el vent que parla a les fulles
contant les històries que no tenen temps
i que són meues i teues també.
Ah, Dindi,
si saberes quantíssim t'estime
la vida seria, Dindi,
tota, Dindi, bella, Dindi.
Ah, Dindi,
si un dia volgueres portar-me
amb tu partiria, Dindi,
fixa't, Dindi, endevina, Dindi.
Les aigües d'aquest riu, on van?
jo no ho sé.
Una vida sencera he esperat,
he esperat, he esperat...
sols per tu, Dindi.
Que és la cosa més gran que existeix
i tu no existeixes, Dindi.
Deixa, Dindi, que t'adore, Dindi, Dindi.
Autor(es): Aloysio de Oliveira, Antônio Carlos Jobim
