Per causa teua
Ah, estàs veient tan sols
en què m'he convertit,
com ha canviat tot.
Una tristesa tan gran
en les coses més simples
que tu vas tocar.
La nostra casa, estimat,
ja estava acostumada
a sentir-te rondar,
les flors en la finestra
somreien, cantaven,
en veure't arribar.
Mira, amor meu, ja mai més
ens deixes, per favor,
car som la vida i el somni,
nosaltres som l'amor.
Entra, amor meu, per favor,
no deixes que ningú
se t'enduga mai més,
abraça'm simplement,
no parles, no penses,
no plores ja més.
Autor(es): Dolores Duran, Antônio Carlos Jobim
