Joc de bales

VerdCel

Pilota amunt i avall del carrer. Els seus ulls no veuen més enllà, ni cal un perquè. Grans llacs on hi ha xicotets tolls. Dins la boleta de vidre, tot un món.
No hi ha passat, futur sí. Tot present totalment per descobrir. Però en eixe barri, que com vestit capgirem, adults vivim al marge de tot, del temps.
Mirem a l’altre costat quan passa la dona de més de noranta anys. Bastonet en mà, bastonet en mà. «Com que som gent diferent. A mi això mai no em passarà. Mai no em passarà».
Ella va ser jove, en va tindre vint-i-u. Com tu, el teu cos, fruita llisa i verda, com tu et faràs vell, vella et faràs.
Cau, cau. Ens costa d’encaixar. Panses del raïm. Creiem que sempre pujarem el cim.
Jugar, primer la llavor, després el brot. Enjogassar el tronc, branques, fulles, la flor.
Jugar, assaborir la saó. Amb la maduresa vindrà la dolçor.
Jugar saber que la terra dorm, l’aire somia, la mar desperta. Saber que caurem finalment, que a la terra tornarem.
Mirem a l’altre costat quan passa la dona amb més de noranta anys. Bastonet en mà. «Això a mi no em passarà».
Jugar saber que la terra dorm, l’aire somia, la mar desperta. Saber que caurem finalment, que a la terra tornarem.