Pluja
Mare, mentre ploineja
m'estic sola a m'enyorar
M'estic sola a la finestra
mare meva, per plorar
Un misteri gris rodeja
la pineda i el penyatar.
El córrec fressós se'n baixa
I la llebre passa el blat
Ara hom veu entre les fulles
la reineta verdejar.
Diuen que ixen de les coves
encantades a ballar.
Teixiran alguna dansa
silenciosa, cap el tard.
Autor(es): Josep Sebastià Pons, Teresa Rebull
