XXIX (Final del laberint)
Ja salvat en la neu
alta de les muntanyes,
al cim més allunyat
he dit paraules blanques.
Amb llavis plens de sang
dic glaçades paraules,
la clara solitud
de la meva ànima.
Em fan llargs comiats
branques molt enlairades.
Damunt l'últim avet,
primer domini d'ales.
Em sento despullat
de record i esperança.
Només cançons de neu
podran acompanyar-me.
Autor(es): Salvador Espriu, Xavier Túrnez, Daniel Sesé
