El carrer és teu
Obri el teu jardí
que ja és primavera,
l'ocellet al niu
i al prat la rosella,
posa't en camí
que en sentir-te el pas
la llavor que dormia es desperta.
Deixa el teu recer
que ja és primavera
i ha passat el temps
del calla i espera,
castellets al cel,
llum a la ciutat
i una plaça on la gent ja s'aplega.
El carrer és teu
i teua és la terra,
teu és el clavell
i el cor que batega,
la remor del vent,
la sentor del mar,
l'esperança que torna novella.
Autor(es): Eva Dénia
