Era un jonc emocionat
Era un jonc emocionat amb tot un dringueig de joies
que el vent de la joventut i l'embriaguesa vinclaven.
Els seus llambrecs de gasela.
El seu coll de cérvol blanc.
Els seus llavis de vi roig.
Les seues dents, de bromera.
Ai, mare.
Va trontollar, i el seu vestit brodat d'or
era un embull d'estels que entrellaçaven la lluna.
La mà de l'amor ens abillà de nit,
amb una túnica d'abraçades
que la mà de l'aurora va esquinçar.
Autor(es): Ibn Khafaja, Josep Piera
