Quan abril era abril
Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or.
Quan tornaràs al camp els seus colors?
Ja fa temps que els núvols
han cobert el meu cel,
però l'aigua no arriba,
no plou mai al meu desert.
Tinc tanta nostàlgia
quan recorde aquell temps
en què els rius duien aigua
generosa i transparent.
Tu i jo caminàvem
i botàvem els tolls,
ara la terra és seca
i només alcem la pols.
Tu i jo ens estimàvem
i rodàvem pel fang
i ens rentava la pluja
que ens venia a despertar.
De pecats i penes
en teníem a doll,
però arribava la pluja
i ho arrossegava tot.
Aigua regalada
quan abril era abril,
ara em bec la rosada
en les curtes nits d'estiu.
Autor(es): Eva Dénia
