Seguiu-me al desert, amics
Seguiu-me al desert, amics, per tal de veure en l'arena
les pedres enderrocades de la llar de l'estimada.
Vull recordar nits de joia i plànyer el temps que fuig.
La meua vida, aleshores, era un vell esclat de brots
als jardins on ella em duia el rec lluent dels seus ulls.
On s'han amagat els astres que prop meu abans lluïen?
On les nits que, vora teu, l'albada venia alegre?
Quin goig quan tu m'oferires aquell veire de vi d'or
que, branca de garrofer, em cremava en flama viva!
On s'han amagat els astres que prop meu abans lluïen?
Autor(es): Ibn Lubbun, Josep Piera
