Carles Dénia

Els amants


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

(Recitado)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles
i que ens perdone el cast senyor López-Picó.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba a terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca, ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba, les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars,i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

(Cantado)
A València no hi havia
com nosaltres dos amants,
ens amàvem nit i dia,
d'això ja han passat tants anys,
ha passat tota una vida.

Com un huracà es desperta
aquella antiga passió
i anem rodolant per terra
amb aquell amor feroç
que encara no sap de lletra.


Autor(es): Vicent Andrés Estellés, Popular valenciana