Dels meus ulls

Miquel Gil

Aquesta terra és obra dels meus ulls
I no de l'estructura dels meus versos:
Coral de teules mudes que recull
Les aigües de tots els anhels dispersos

Ciutat com una amiga que m'acull
Amb tots els seus anversos i reversos:
Camins clars de saliva sobre els murs
I lluna germinal dels mots perversos

Damunt la calma dormen els estels,
fanals al cel il·luminant els pòrtics.
Remor de boga vella en els carrers
I llengua inaugurada en tots els codis.

Pots perdre una partida amb els fidels
o creure amargament en temps més dòcils:
qui no es pot oblidar de les arrels
reclama la custòdia dels seus somnis.