L'alfàbrega
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan (bis)
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les alfàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor:
escabelleu les alfàbregues
perquè facin més olor.
L'alfàbrega escabellada
és un encenser violent;
que al llançar la flaire enlaire
augmenta l'encantament.
Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se’n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes
l'alfàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant,
que es van alçant!
Autor(es): Joan Maragall, Miquel Pujadó
