A Caspella
A Caspella fa calor,
fa calor sense color,
de pols, pedra, faraó,
roca viva i escurçó.
On l'ombra no té perdó
beuen vasos de suor
homes foscos com la por
i eixuts com pèl de cotó.
La cigala torna boig a l'escorpí
i el sol torra una carcassa cada matí.
Una plana i un pendó,
una creu sota d'un no,
un convent sense compassió,
un frare en un racó.
Amb la gana com a bastó
fan camí de la raó
pelegrins i algun baró,
amb la gana i un cordó.
La cigala torna boig a l’escorpí
i el sol torra una carcassa cada matí.
A Caspella hi ha claror,
fa temps que fugí l'humor.
Hi ha grans quantitats d'honor
des del Cid Campeador.
A Caspella, per què no?,
també hi ha alguna verdor
en els ulls d'algun rector.
A Caspella, per què no?
La cigala torna boig a l'escorpí
i el sol torra una carcassa cada matí.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
