
Bona nit
Si fa fred i són les dotze,
si fa calor i són les tres,
si fa pena i són les quatre,
són les cinc i no fa res.
Apa, llegiu el diari!
El turisme ens salvarà.
Quan camino per la vora
ningú em vol donar la mà.
Àcid-viatge en primera.
Per què fuges, si sóc jo?
Ningú no ha trobat encara
la setena dimensió.
La paraula dominada
és la que és interessant;
si domina, no interessa;
això és el que està passant.
La paraula, si és cantada,
pot arribar a ser cançó;
després, vegem de què tracta,
si no, no la canto jo.
Poetes, tingueu mesura:
us canten massa sovint;
la cançó entra molt fàcil,
però més fàcil va sortint.
M'oblidava de la truita,
a l'espanyola, com no!,
a la francesa m'agrada
més amunt del Rosselló...
Si fa fred i són les quatre,
si fa calor i són les tres,
si fa pena i són les dotze,
bona nit, si no ha estat res.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra