Paraigua, fa# Sol?
Plou, m'he deixat el paraigua, me'n torne a buscar-lo
I a la porta de casa me'n recorde que el duc al braç
Quina memòria!, quina memòria!
Quina, quina memòria!. Quina, quina memòria!
"És avinent d'esperar al vespre
Assegut en una roca i recordar que res no resta
i que aviat començarà a ploure.
Si algú passa m'explica que va a construir noves parets
i jo a través de l'heura no distingisc cap inscripció.
La muntanya ben abrupta aparenta més aviat que ha caigut dels núvols a la terra.
Tot sembla molt antic i me'n recorde de les flors.
El camí s'aprima fins desaparèixer.
Pense en les síl·labes inicials d'alguns mots i en les formes estranyes de les arrels.
No sé si podria haver oferit una altra versió d'aquesta llum
El moment és silenciós, perquè les roques són mudes".
Plou, m'he deixat el paraigua, me'n torne a buscar-lo
I a la porta de casa me'n recorde que el duc al braç
Quina memòria!, i quan estenc el paraigua m'oblide
quina memòria!, que ja fa sol.
Autor(es): Joan Brossa, Alfons Olmo Boronat
