cadiRa
Passe pel bar de la vella ciutat
on vam estar,
dues cadires al racó,
una taula de marbre rodona al fons
al costat del finestral,
cadires ara
ara
ara buides,
ara la meua mala sang buide,
ara la teua mala sang buides,
ara la meua mala sang buide,
ara la teua.
Els cafès i el berenar que vam prendre
i que ara hem vist perdre.
Aquells que vam ser
i que ja no estan,
ja no estan.
Tovallons desplegats,
culleretes i tasses
d’on ens vam alçar.
Molles escampades,
rodals de gots,
on vam estar,
on vam estar,
on vam estar.
Ara cossos s’omplen de buidor,
de risc plenes les il·lusions,
generositat d’incertesa,
el silenci que pesa,
el silenci que crida.
Els cafès i el berenar que vam perdre
i que ara hem vist prendre.
Aquells que vam ser i que ja no estan,
ja no estan.
Ara la meua mala sang buide,
ara la teua mala sang buides.
Ara, ara.
Ara, ara.
Ara la meua mala sang buide,
ara la teua mala sang buides.
Ara, ara.
Ara, ara.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
