Complicitat
Tu em dones l'energia d'anar amb la cara ben alta
i em dones la valentia per ser el gos que bordi més.
Ets la font que sempre raja, ets el silenci que calma,
ets la música quan balles, l'abans, l'ara, el després.
Tu em llepes les ferides, no hi ha millor medicina,
i em fas veure que la vida continua malgrat tot.
Ets l'ombra que descansa, ets el luxe que no es compra,
ets la carn que no està en venda, la brúixola pel pilot.
Tu m'ensenyes les paraules que necessito per moure'm,
ara que no hi ha clemència i tot es publicitat.
Ets la mà que obre la gàbia, ets l'esquer de tots els peixos,
ets la carícia encerclada per tanta vulgaritat.
Tu m'exigeixes decència justa de pes i de mida,
tota la meva potència pots xuclar-la amb un mirar.
Ets l'estalvi del que gasta, ets el vent que infla les veles,
ets els camí que camino i que em permets trepitjar.
No hi ha millor medicina quan em llepes les ferides
i em dones la valentia per ser el gos que bordi més.
ets la mà que obre la gàbia, ets el silenci que calma,
ets la carícia encerclada per tanta brutalitat.
Ets l'ombra que descansa, ets el vent que infla les veles,
ets la meva valentia, la meva complicitat.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
