La xarxa
Mentre estàvem submergits
el gruix pensava
que res no passava
Ara que les aigües han baixat
la merda es veu
on estava: per tot arreu
És el moment
sota terra sempre
hi ha hagut gent que hi treballava
Conductes comunicants
punts de llum blaus
latència dels humans
Per no marcir del tot
ara és el moment
que connectarem
tot l'entramat
tensarem la corda
Branques infinites
som combustible, punxes d'argilaga
emergirem la xarxa
Encendrem la metxa
som un en el fons
que ningú visca aquest malson
Perquè junts podem
construir de nou
La clau que tots alberguem
Agranar engrunes
tot i la necessitat
no serveixen de res
Qui no guarda quan té
no menja quan vol
Branques infinites
som combustible, punxes d'argilaga
emergirem la xarxa
Fam, fam per a demà
i ja volem el pa sencer
si cadascú enllacem
si cadascú ens llancem
amb esperit crític, en bloc
sentit comú, de col·lectivitat
contra negligència total
enrere els covards
s'ha acabat: individualisme
obediència, conformitat
ens comencem a rebel·lar
ningú ho podrà parar!
Branques infinites
som combustible, punxes d'argilaga
emergirem la xarxa
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
