Agulles de gafa

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Agulles de gafa que embasten ben fort l’estima que sent per la vida. M’emportaré aromàtiques de la botiga de plantes i flors, per regalar, cuidar-les al balconet de casa. Roser com sempre m’atén amablement.
El carrer ha estat pres per les heures arrapades a les velles parets quan perden la primera capa. Diverses plantes creixen entre l’asfalt, trauen el cap per l’andana, males herbes a cada forat.
La llum silenciosa i càlida de la matinada. Jove i nova, prometedora.
Saber-me feliç, veure i viure la llum. Voldria ser agulla de gafa, retindré l’amor. Però he de confessar, hi ha dies que em sent sol.
I quan hi ets, si és que tornes o véns per primera volta, despertes en mi tot el que estava adormit.
Com aquest carrer em sent jo ara, brillant i feliç, ple de color i energia, com els camps que a primavera reverdeixen, i les roselles culminen la composició de l’obra.
El sol, no dorm, va de vinguda. La sensació de tindre tot el temps per davant. Com diu el poeta: tot s’inventa si ho compartisc amb tu. Quan hi ets, els colors s’irradien millor, tot flueix. Adéu a la pròpia ombra.
Ser més fort passa per entendre’s un mateix, rebre amb ulls clars i nets. Posa pols a velles creences, trau el pal a les rodes,
envia’l a passeig. Que veja la grandesa als seus peus, tot un nou panorama.
La llum silenciosa i càlida de la matinada. Jove i nova, prometedora.


Autor(es): Alfons Olmo Boronat

Las canciones más vistas de

Alfons Olmo Boronat en Diciembre