Foc amic
Fes una última cosa abans de marxar, escolta’m, és fonamental. No oblides que som els bons. Fes-ho per mi. Mentre clavem l’espasa ben dins en un cos transparent més d’altra guerra contra innocents. No oblides que som els bons. No ho oblides.
Estat d’emergència, civils enemics, intervenció militar. Forces armades, contraintel·ligència, seguretat nacional. Comerç d’armes, ordre públic, baixes civils, indústria de la mort. Política de defensa, ajut humanitari, ministeri de (la) guerra.
Herois o malvats en aquesta vida sense guió. Circumstàncies. Ens han collat tant! I la resposta de cadascú.
Gran o xicotet l’escut, superficial o profund. Atacar com hem pogut. Propagar sofriment. Qui ha sobreviscut?
Començar, almenys, rescabalant el mal que hem fet.
Segon assalt:
Foc amic, atacs legals, crim de guerra, avions no tripulats. Danys col·laterals, estat d’excepció, bombes arrasen amb tot. Immigrants il·legals, turistes amb Visa o Mastercard. Refugiats sense poder fugir, explosius, més projectils, els deneguem l’asil. Espai en conflicte, la tanca més alta, més alta, si us plau!
Joc de paraules, mateixes desgràcies. Còmplice o autor. Hi ha de tot arreu, no ho pots negar. I ací què ens hem pensat?!
Hem llançat el míssil per aire, per terra. Ben enfonsats al mar. Que no tinguen de res ni un pam. Família, amistats, un mos, alè (destruir, eliminar, extingir, exterminar), ni esperança, ni present (aniquilar, vida, llibertat).
Com més alts els murs, més dèbil l’esperit. Més robustos, més podrits per dins.
Ni herois ni malvats, supervivents. Sempre repeties: som els bons, no ho oblides, bons. Repeties, bons.
I aquesta és la raó per la qual considerem que la nostra acció no és un crim de guerra.
Supervivents. Salvapàtries armats.
Terrorisme. Estat.
Terrorisme.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
