Líquidament
Passades tempestes, ni gota de vent. Allà on es besen mar i terra costegem. Planta del peu, aigua salada, areny de platja, encalmada solemnement.
Conquerim, l’espai mitjancer. Capbussó dins la lluna plena del mes huité. Amb les ones suaus eriçats, el cim més alt, el pla de la nit contemplem.
Freda lleugerament.
Entre fixes estels, meteors plouen, llàgrimes de sant Llorenç, emoció incandescent.
Cossos flotant, penetren dits, de sorra el llit, línia, llampec, una clòtxina trobem.
Enlairats doblement, fosc dolçament dens.
Ingravidesa, per dos suspès, connectats líquidament.
Vaivé bressola, tendresa, mullats, suspesos, hipnòtica bellesa, ens deixem portar.
Oceà avall, dalt del cel, blau negre, negre dosser, pell, fluid, traspua pell.
Enmig sols aigua, ni gota de ferm. Ulls suren davant del Montgó navegant.
Lligats per minerals, talle a fulles, llençol de plata entre les mans.
Avui el far descansa, tot i girar no se’l requereix com diàriament.
Traça l’horitzó, lentament, la llum d’un vaixell. D’ací no em mouré.
D’argent banyats, mirall, astre, onejant.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
