El meu cervell
Tinc el cervell de revetlla constantment,
enfonsat dintre el meu cap, és sorprenent.
S'imagina cada cosa l'animal,
i quan dormo se m'arronsa i em fa mal.
L'altre dia, per exemple, jo era jo,
i cantava, és increïble, de debò.
Fa una estona m'enlairava, i era Déu!
i dels pans en feia pedres amb to greu.
He estat avi, pedra, grua, tornavís i porc senglar,
no s'atura, va canviant sense parar.
Sense anar-hi he visitat tot l'Orient
i de fred se m'ha trencat més d'una dent.
Si m'agafen (em detenen)* se'n va i no puc dir res,
és ell que m'ha fet tornar (solament sé dir el meu nom)* i fer el pagès,
és ell que m'ha fet tornar desmemoriat
i culpable del què em passa i m'ha passat.
No sé pas si tots els cervells són així
però el meu és insuportable, em fa patir.
(*) Entre paréntesis lo cambios en la versión del disco "Dues tasses" (2017)
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
