La mala setmana

Francesc Pi de la Serra

Jo sóc d'una minoria, d'un tros d'estat democràtic,
d'un continent problemàtic, d'un planeta en avaria.

D'un planeta que s'esquerda agonitzant ple de merda
a la mercè d'altres i uns, davant diumenge, dilluns...

De precària economia sense problema espermàtic
però amb malentès idiomàtic i un excés de policia.

En un planeta que s'esquerda asfixiat per la merda
que es llencen les dues parts, davant de dilluns, dimarts...

Damunt meu la majoria, que, com sempre és simptomàtic,
no atorga ni el viàtic que es dóna per l'agonia.

D'un planeta que s'esquerda tot esbufegant de merda,
els forts es mengen els febles, davant de dimarts, dimecres...

M'ofèn la demagògia, avui això és poc pragmàtic.
Diuen: "ets massa fanàtic". Somriu, pacta i negocia.

Però és que el planeta s'esquerda avergonyit per la merda,
pel joc de qui té més ous, davant de dimecres, dijous...

Constitució, fantasia de contingut enigmàtic,
de continent poc simpàtic de cara a la galeria.

Ja que el planeta s'esquerda desconjuntat per la merda.
Les faves no són pas tendres, davant de dijous, divendres...

Dels primats fins avui dia, un salt curt però acrobàtic
amb un final molt dramàtic que ens petarà als morros qualsevol dia.

D'un planeta que s'esquerda acollonit per la merda,
n'hi ha que ja fan recapte, davant de divendres, dissabte...

Excuseu l'apologia d'aquest escrit hipostàtic:
No sempre el qui desvaria eI tanquen al frenopàtic.

I el planeta, ple de merda, agonitzant que s'esquerda
sembla "can penja-i-despenja", davant dissabte, diumenge...