La vida senzilla
Arribar a vell sense haver plorat massa,
però a pagès, on s'hi mor més tranquil.
Tenir a l'abast un barret per l'abril
i un passat que de tant passat, passa.
Atribolat per un gerani o dos,
prendre el sol arrecerat amb calma,
el cos eixut i sec com una palma
i si calgués per amic tenir un gos.
No fer res més que anar comptant els dies,
pausadament, el temps és el mateix,
i veure el blat madur tornar-se feix
i defugir tossut les malalties.
De tant en tant, un dia o una nit,
un breu enyor et fa sospirar amb esma,
però tan breu que no t'arriba al pit.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
