Les meuques
Pare que sou al cel guardant
el gran silenci impressionant,
baixeu, Senyor, prego submís.
Això no és pas el paradís.
Les meuques quan se'n van al catre
troben clients de quatre en quatre.(*)
Cada una ho fa al seu tarannà
amb el primer porc... que té a mà.
Quan la pluja les ha calat,
a mi em demanen un parrac
per fer-lo servir si no més
com un paraigua... ben entès.
Jo me'n ben fumo; sóc guapet;
per tant, m'ho fan ben baratet.
Els agrado, prou ho sé;
doncs me'n serveixo i al carrer.
És immoral per una nit
al paradís trobar un llit,
tal com volen els carnissers
i estraperlistes de calés,
enterramorts i vells notaris,
tots els marxants protocol·laris
i aquell burot tan animal
és immoral!
Sigui com sigui, és ben tronat.
Veniu, Senyor, veniu aviat,
porteu-me amb vós al paradís...,
poc que m'agrada aquest país!
(*) También se puede decir: "Les meuques a posta del sol troben senyors vestits de dol."
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
