L'últim taxi
Te'n vas i vens tal com ho fa el mal temps,
sense avisar, talment lladre nocturn
i jo dempeus espero l'últim taxi
que ve de lluny.
Trepitjaré com gat sense soroll,
passen carrers que no són de ningú
i si fa fred caminaré de pressa
amb pardessú...
Saludaré la lluna i els vaixells;
el mar no cal, que jeu ben adormit,
sense tenir ni borra a la butxaca
em creuré ric.
Així vivim a tot hora somniant,
originals, com el primer pecat;
mira'm als ulls que són com dues coves,
fica-t'hi aviat!
Te'n vas i vens com gat sense soroll
i jo dempeus espero l'últim taxi,
sense tenir ni borra a la butxaca,
mira'm als ulls!
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
