Noves paraules
Aquesta cançó vol fer referència a la mutació de velles paraules.
Per la transformació de velles idees. Per la imaginació.
Si canvia el temps i la terra s'arruga com acordió.
Si ara mateix neixen milers de vides de nou al·luvió.
No vull ser hermètic, herètic, sintètic, revival o kitsch...
En cantar es coneix l'ocell i en parlar el cervell.
El seny és senyal de senyora senyera penjada d'un pal.
Llengua meva pàtria, siguem imperials;
si conquerim Roma serem immortals.
So articulat que expressa una idea de forma oral.
De mots arcaics, en puc fer parasíntesis accidentals.
Darrera d'un altra sempre hi ha un altre superactiu.
Jo, bocabadant; em crides, m'estires, sóc peix i tu ets l'ham.
De ferro seria si fossis imant; sóc sorra, tu ets ona i em vas trossejant.
Estimo l'aire que em deixes quan passes maratonificant.
Vida miracle que muda i varia cada moment i instant.
Paraula viva, vine, jove saba, t'estava esperant…
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
