Sóc poeta
Tinc una fulla (un full)* davant
blanca, neta, immaculada, (blanc, net, immaculat)*
pàl·lida com un espant, (pàl·lid)*
no recordo d'on l'he treta. (enganyós com una treta)*
Sóc poeta.
Una holandesa en qüestió (L'holandès)*
diu que l'embruti, que escrigui,
però la musa em diu que no,
gelosa se'm torna estreta.
Sóc poeta.
He estat temps sense cantar,
no és pas que tingués angines,
ni mandra per treballar,
ha estat qüestió de punyeta.
Sóc poeta.
Diuen, dius, diran, dir-ho,
no es parla amb la boca plena.
Per ordre, comença l'un!,
ja no sé on sóc, ai tieta! (cony, ara se m'ha fos la bombeta)*
Sóc poeta.
Faci calor (fred)*, o sigui estiu,
el xiprer sempre té fulles
però cap ocell s'hi fa el niu,
ja no rauca cap granota.
Sóc «poota».
Ja no rauca cap «graneta».
Sóc poeta.
(*) Entre parèntesis los cambios en la versión del disco "Dues tasses" (2015)
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
