Un musicó
Me'n vaig saltant de roca en roca,
me'n vaig xiulant una cançó;
una cançó és inxiulable:
hauria de dir un musicó.
Doncs:
Me'n vaig saltant de roca en roca,
me'n vaig xiulant un musicó.
Un musicó que em fa patxoca
perquè me l'he fabricat jo.
Em fa patxoca i em pertoca,
no m'ha sortit massa rodó;
té un to imprecís, no sé com dir-ho,
però el sento feble d'un cantó.
Haurà rebut un cop d'onada,
un cop baix, un cop traïdor,
un cop d'aquells que no es presenten,
sols arribar fan mala olor.
Sembla mentida, sense ajuda,
m'he fabricat un musicó;
La inspiració ha estat ben rebuda,
malgrat una equivocació
no massa greu, cal reconèixer:
n'havia dit una cançó,
i una cançó és inxiulable;
per això en dic un musicó.
Un musicó que em fa patxoca
perquè me l'he fabricat jo,
anant saltant de roca en roca,
de roca en roca, saltiró.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
