24 imatges per segon
Però, al cinema tot era bonic:
Al cinema
somiàvem desperts,
érem Robin Hood,
Maciste o Charlot,
James Bond o Tarzan,
Clark Gable, King-Kong.
Érem D'Artagnan
i els tres germans Marx
i el general Custer
i Billy the Kid.
Érem Frankestein
i Buffalo Bill,
Cantinflas, John Wayne,
Tom Sawyer, El Cid.
Jo era Superman
i tu, Harley Mills.
Al cinema
tot era bonic,
tothom era ric,
guanyaven els bons
i, en veure "The End",
sortíem tibats
buscant pels carrers
la noia estrangera,
la beautiful girl
que ens digués "My love!"
amb un càlid deix
malenconiós.
Però ella no hi era
i els miralls dels aparadors
ens tornaven a la nostra modesta realitat.
I acceptàvem que encara
havíem de menjar moltes sopes:
"Qui menja sopes se les pensa totes".
Empipats gastàvem l'últim duro jugant al "millón"
i fèiem el camí de tornada donant coces a una pedra
o una xapa de gasosa.
Una acollidora sentor de sofregit
ens besava la galta tot dient:
"Bona nit".
Autor(es): Joan Ollé, Ramon Muntaner
