Bruseta de pell de vent
I un dia vam descobrí
que viure i lliure rimaven
i feia bonic,
i agradava a les noies.
Amic i antic,
cançó i tristor,
amor i enyor.
I així ens vam crear un món petit
ple d'olors i colors
de capvespres i noies
sempre, però, a la riba d'un mar taciturn.
Per els teus ulls de tinta xina
pel meu clatell esquilat
per que el temps no passi, vine:
sóc jo mateix. Vols ballar?
A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
vull dir-te en tres acords
els teus pits d'adolescents,
bruseta de pell de vent.
Cançó de vespre malalt
ara amb retorna el teu nom:
bruseta de pell de vent.
A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
tants cops que no ens vam besar,
tant d'amor sens fer-lo mai,
tants poemes esquinçats,
tants consells d'amic fidel,
tantes coses a donar,
bruseta de pell de vent.
A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
a tu amiga de mitjons blancs
de diumenge agonitzant,
de mots dolços al portal.
Pel teu nom que no he tastat,
aquests acords, aquest meu cant,
bruseta de pell de vent.
Autor(es): Joan Ollé, Ramon Muntaner
