He deixat l'escola
Bressolats tendrament
per un mar de cançons
sense lletra ni cant
declinàvem l'enyor.
He deixat l'escola
per conèixer el vent
però la mar és folla
i aviat serà hivern.
La baldufa és morta
d'un calfred d'amor
i, en obrir la porta,
ha entrat la tardor.
Tot té un cos de sorra
i un llençol de pins
s'ha esvaït l'aroma
d'aquells mots tan fins.
Els infants que ploren
no podran saber
que rere la pluja
torna a fer bon temps.
Que això és un poema
que no vol dir res
només quatre coses
que tu ja has entès.
Autor(es): Joan Ollé, Ramon Muntaner
